1

Vides centenàries

102 anys

La Teresa de Cal Mingo s’exalta quan es parla de política; és llavors quan treu el geni i debat com una tertuliana més sobre “els xerraires”, com ella anomena els polítics. L’edat, 102 anys, desmunta el seu interlocutor.

“AL POBLE NO TENÍEM TELEVISOR”

“Al poble no teníem televisor: van haver de passar anys fins que en vam tenir. Em penso que fins a l’any 1922 no va arribar l’electricitat al poble. Llavors vam tenir ràdio i més tard televisió. Una cosa rere l’altra. La meva infància no es pot comparar en res amb la dels meus besnets. Jo ja els dic que són uns privilegiats: tenen mòbils i tenen de tot”.

“EL NOM EL TRIAVEN ELS PADRINS”

“Els aniversaris no els celebràvem; els sants, sí. Érem catòlics practicants i celebràvem Santa Teresa, Sant Domènec, Sant Anton... Els noms de casa. El meu fill gran també es diu Domingo. El nom el posaven els padrins, no manaven els pares”.

Aquestes són 2 coses que em van cridar molt l'atenció perquè si comparem aquestes coses o tradicions amb les d'avui dia ens adonem que han tingut molts canvis, al llarg del temps per exemple abans a tot el poble ni una sola persona tenia televisió ni internet a comparacio d'avui dia que gairebé per no dir tothom té televioson i internet és molt estrany veure alguna persona sense internet o algun aparell electrònic.

tambe em dic l'antencio allò que els padrins elegien el nom ja que avui dia aquesta tasca pertany als pares (i no tothom té padrins) al meu personalment prefereixo que els pares puguin posar el nom als seus fills ja que el nom conside amb els teus gustos i no amb els d'altres persones que normalment no són ni de la teva familia.